il·lustració de Maria Alcaraz
a partir d'una fotografia d'Eduard del Castillo
i un poema de Maria Cabrera)
després contà les seves interessants observacions sobre la diversitat de caràcters i àdhuc de fisonomies dels mascles i femelles de les mosques domèstiques
Ai, Mari, i que no és guapo, això?
ResponEliminaXa che teño A illa das mulleres loucas.
Petons des de Galícia!
ai, éduar,
ResponEliminaés mel d'abea: xeitoso, xeitoso!
gràcies per a illa... trobo que el nom ens queda molt bé, a tots dos.
i divendres, faves tenrrres, estàs convidat a l'enterrament de la sobrassada mallorquina - montuïrera com na margalida-, regada amb una murtra sarda -algueresa com la rita martinelli, corpore presente-, i amenitzada amb un xou d'imitacions de motos i cremalleres d'en bernat -de salelles, com jaume I.
hai dit!
bicos,
maría soliña
Nensssssssssssssssss i nenesssssssssssssss, que jo també vull ser-hi... envejota que em feu!
ResponEliminaPetons a discreció,
q.
quéral, quéral,
ResponEliminaapa, bájate al moro ja! tant fer el jipi per les amèriques, recony, que aquí portem tots un desfici d'enyorar-te i una enveja dels mexicans que et tenen abduïda que, mira, jo els foto boicot i no menjo doritos tex mex només per despit.
sabes o que te estou viñendo dicir?
jaben zi fraguens?
con amor desde lo más raaaancio de italia,
die lamari
PIPAS! LO PASAREMOS PIPAS!
ResponEliminacllape!, cllape!
ResponEliminamaaagres!, cààries!
m'encanta!
ResponEliminalirene/i
MENDELSSOHN?
ResponEliminaVILLA-LOBOS MOLT MILLOR!
torno a ser io,
lairene/i
tormenta de paraules
ResponElimina