la flor negra

Tancat amb balda, tancat, fermat, barrat,

delicadesa, on és que m’has anat?

Ni jo m’ho sé, de tant que s’ha amagat.

El sentiment ha collit la flor negra.

***

Riuen els prats, em sóc desconeguda.

De la bellesa, només n’obtinc la ruda

seguretat que no em darà ajuda.

El sentiment ha collit la flor negra.

***

Xiula l’amor a l’orella germana,

a mi només em gira tramuntana.

Arrasa els camps. Seny i sembrats m’arrenca.

M’arrenca el cos. El tomba, ajeu, el trenca.

***

Cor desolat, la flor que vols m’esqueixa.

Ara sóc jo pitjor que jo mateixa.

***

text: dolors miquel, aioç
fotografia: taüll i 2009