Tancat amb balda, tancat, fermat, barrat,
delicadesa, on és que m’has anat?
Ni jo m’ho sé, de tant que s’ha amagat.
El sentiment ha collit la flor negra.
***
Riuen els prats, em sóc desconeguda.
De la bellesa, només n’obtinc la ruda
seguretat que no em darà ajuda.
El sentiment ha collit la flor negra.
***
Xiula l’amor a l’orella germana,
a mi només em gira tramuntana.
Arrasa els camps. Seny i sembrats m’arrenca.
M’arrenca el cos. El tomba, ajeu, el trenca.
***
Cor desolat, la flor que vols m’esqueixa.
Ara sóc jo pitjor que jo mateixa.
***
text: dolors miquel, aioç
fotografia: taüll i 2009
fotografia: taüll i 2009
